Fa uns dies que intente localitzar el bloc Català Afinat i sembla que s'ha fet fonedís en l'espai cibernètic, que ha deixat d'existir. En la xarxa, la vida també té molt a vore amb la renovació constant i amb la resistència o la persistència, la constància, si vols. I tot això no equival a l'exceŀlència, però estic segur que sí que té la recompensa d'un mínim aprenentatge, o més encara.
Amb tot, cada cas és diferent, ja que també esperaria d'articulistes iŀlustres que omplin les planes dels diaris durant dècades i que l'últim dia continuen repetint les mateixes faŀlàcies malintencionades que al principi. Per exemple, Fernando Savater amolla «innocentment» («¿Prohibido permitir?», El País, 30.06.2010):
En Espanya patim hui una conxorxa de salvadors per a redimir-nos dels nostres vicis i les nostres devocions, en què confluïxen una dreta que té de liberal el que jo de bisbe i una esquerra inepta en la gestió econòmica i laboral però ferma en les prohibicions del tabac dels bous, de la retolació comercial en llengua impròpia [...].
Sí, ¿a què trau cap eixa combinació d'una gracieta estúpida amb una mentira?: que hi haja llengües impròpies, encara que això podria ser objecte de matisació legal, gràcies a els encanteris jurídics sobre la qüestió; però, l'altra sí que és un mentira tendenciosa, a més amagada en la indefinició, ja que no cita ni el lloc ni les llengües a què es referix, i no crec que no siga per no deixar en evidència la falsedat del que diu, perquè sap que és evident, excepte per als qui no ho volen vore, és clar.
Sí, ja sé, dels que no volen vore n'hi han molts. Deu ser una tècnica de supervivència que funciona. Fins i tot en la xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada