Sembla que tens tot el dia per davant, una immensitat de temps per a resoldre les quatre coses que tens en el cap i, vaja, ja me s'ha tirat el temps damunt i torne a anar a remolc. Total, perquè una telefonada per ací, una consulta per allà, un dubte al cantó següent, i els minuts no passen debades.
Tinc pendents unes queixes als síndic de greuges valencià. Vist que preferix la censura a la lliberta d'expressió en contra del Partit Popular, no és gens estrany que Josep Torrent haja pogut fer un article sobre l'estranya «neutralitat» del síndic (El País, 27.06.2010), ni que J. J. Pérez Benlloch en fera un altre en el mateix exemplar de diari en què ressaltara la inutilitat d'un síndic, Cholbi Diego, captiu dels seus interessos polítics. I aixina, faré la caixa* simplement perquè crec que és una de les obligacions dels ciutadans, utilitzar les institucions i exigir-los que funcionen. El deixament, la resignació, és precisament el que millor els aniria a alguns.
I, com a cloenda, una frase apareguda en el mateix diari:
«La identitat, en un món globalitzat, no servix per a res.»
Ho diu Alfonso Rus, president de la Diputació de València i que no ha perdut gens la seua identitat, ni quan censura exposicions que ni ha vist, ni quan insulta els professors valencians, ni quan amenaça de rematar-los. Una identitat ben definida i global.
* M'avisa Pere Quintana que devia voler dir «queixa», i té raó, tot i que l'errada em fa pensar, tant en les caixes de queixes que tinc a casa, com en altres caixes més tètriques.
Crec que se t'ha escapat un error: "I aixina, faré la caixa ...". Crec que vols dir "queixa" enlloc de "caixa".
ResponEliminaSalutacions.
Quasi podria dir-te que no és un error, perquè podria traure interpretacions sobre la qüestió. Però, és cert, havia de ser «la queixa».
ResponEliminaMoltes gràcies per l'avís.