Diego Galán firma una columna seua en El País (09.07.2010) «Parlarem». Hi fa una panoràmica sobre el doblatge i la llei del cinema a Catalunya. Cap novetat, és només la seua visió en perspectiva.
El cas és que comenta que la peŀlícula de Mar Coll Tres dies amb la família ha tingut molt d'èxit fins i tot en l'emissió que en féu la setmana passada tve. No comenta res sobre el fet que no emeteren alhora, a través de les opcions de la tdt la versió original.
Com que ho tenia pendent, aprofite per a escriure'ls als de la televisió estatal per a comentar-los-ho, a vore què diuen: ¿per què tant de romanç amb les possibilitats de la tdt i, segons el meu televisor, ni informació sobre la programació ni versions originals ni subtítols?. Són opcions que sí que sol oferir ¿qui? No, les farmacèutiques, no: la tv3. Ara mateix, per sort i tenacitat d'Acció Cultural del País Valencià, a València podem viure, gràcies a la retrasmissió de tv3, una miqueta d'eixa iŀlusió coŀlectiva que es desplega pels carrers de Barcelona.
També m'agradaria tindre per ací mitjans que es regiren amb principis i costums que respectaren pautes professionals i democràtiques, sempre fràgils, insegures i millorables. Sí, res de tan perfecte i previsible com un règim dictatorial, com una televisió segrestada i parasitada políticament o com la sentència d'un tribunal constitucional caduc que fa d'àugur d'una constitució fòssil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada