dimarts, 23 de març de 2010

Les cançons dels hòmens

Festes

Okunishi Masaru és un pres japonés de huitanta-tres anys que fa més de quaranta-huit anys que està empresonat. Ha passat els últims trenta-huit anys a l'espera de ser executat per l'assassinat de cinc dones en 1961. Segons els informes, va ser torturat i obligat a confessar. Durant la celebració del primer juí es va retractar de la seua confessió i va ser absolt per falta de proves, però el tribunal superior revocà la sentència. Ara mateix ha exhaurit totes les vies de recurs possibles i podria ser executat en qualsevol moment.
Amnistia internacional, núm. 101, pàg. 19.



Em faig una petita llista de cançons en català actuals soltes amb l'Spotify: «El mar» de Manel, «No tinc temps» de Mazoni, «Un tros de fang» de Mishima, «Camals mullats» de La Gossa Sorda, «Temps o rellotge» de Sanjosex, «I tantes figues» d'El Petit de Cal Eril, «Final feliç» de Joan Miquel Oliver, «Las cabres meulen» de Plouem Catximbes, «Alegria» d'Antònia Font (¡és clar!), «Ciutadà normal» de Pepet i Marieta, «Som tots un desgraciats» d'Estanislau Verdet, «Ara vinc d'enlloc» de Gertrudis, «Cuidarem lo que no tenim» de Delên... i fins ací arribe, que m'acabe d'adonar que no n'hi han dones i això em molesta.

Per a estes cosetes és una sort poder estar connectat. Espere que es consolide i generalitze la idea d'Obama d'incloure com a servei públic bàsic l'accés a la xarxa electrònica (d'Internet, «internet» o com es diga en el futur). Gràcies a eixe caminet he pogut vore l'episodi de Damages (Danys i perjudicis ho han titulat en tv3) que em vaig perdre la setmana passada (o el de Polònia), i he pogut botar-me la «liberalitat» censora de president Francisco Camps i la colla feixistitzant que dirigix el pp i moltes de les institucions valencianes.

Quant a això de les dones que dia, hi afegiria els bous, perquè són dos crims que van de baixa, però que no acaben d'abandonar-se socialment. Diria que els dos deuen dependre d'un mateix factor atàvic, rutinari, de la mateixa desídia intel·lectual. I allà on mires, vaja. Amb tot, no he acabat d'entendre com va poder Vicente Sanz, antic cap de no sé quantes coses en rtvv... ¿No ho sé? Algunes precarietats laborals tenen molta utilitat.

A última hora trobe Ivette Nadal.
Publica un comentari a l'entrada