dilluns, 22 de desembre del 2008

En algun lloc, vora un arc irisat

Anirem tots cap allà

I hui és un mal dia per a res, fins i tot per a escriure amb retard, però aixina van les coses alguns dies també.

Un mal dia per a escoltar Hernández Mateo (pp), alcalde de Torrevella i diputat, que diu que no té res en contra del valencià, i penses, ¿calia que ho diguera? ¡I tant! I pot repetir-ho fins que es gele l'infern, com diuen en les pel·lícules. El cas és que li diu a Morera Català (Bloc), més o menys: «Per cert, li dic que per acord plenari, [...] "Torrevieja" es diu "Torrevieja" per decisió del poble de "Torrevieja", i no "Torrevella". No per res, sinó per motius turístics també, no és que tingam res contra el valencià. [...] Li pregue, per favor, que en totes les vegades que vosté nomene "Torrevieja", siga "Torrevieja", amb eixe nom». (És realment estúpid traduir estes coses.)

I ara, finalment, mentres es pon un altre dia, un dia com un altre i com tots els que vindran, ressona en algun lloc Israel Kamakawiwo ole, vora algun arc-en-ciel, que sempre queda vora París.

6 comentaris:

  1. Quin descobriment m'has fet amb Israel Kamakawiwo'ole! Gràcies!

    Això dels noms... començaren per canviar-nos el nom i ja no hi ha qui els ature. I no innocentment.

    Optimistament: ningú ens pot impedir pensar.

    Bones festes.

    ResponElimina
  2. Com ella diu, ningú ens pot impedir pensar... ni tampoc enviar-los allà on brama la tonyina ni que siga mentalment. Políticament correctes, això sí.

    ResponElimina
  3. Per cert, el tal Israel va morir per problemes de salut ocasionats pel seu pes excessiu. Cantava bé, això sí.

    ResponElimina
  4. És una versió que em fa pensar, en algun lloc més lluny encara de les tonyines que bramen, però decididament fantàstic.

    ResponElimina
  5. Nano, ja veig que no passes un bon moment (com si no fos suficient el mal tràngol d'haver de defensar el valencià a València). No et conec encara, però t'envio una abraçada.

    ResponElimina
  6. És la vida. Moltes gràcies.

    I, sí, de fet, és la vida dels valencians, a més, amb els drets lingüístics a péntols.

    ResponElimina