divendres, 27 d’agost de 2021

No mos hi vegem sense teoria

Me s'acumula la faena. He pegat una «mirà» als diaris del cap de setmana passat i he trobat diversos articles centrats en les discriminacions que no puc evitar haver de connectar. D'una banda, «Una posición ingrata» de Zira Box, madrilenya que viu a València, ha descobert i atés la situació de les llengües minoritzades, d'una en este cas, el valencià-català al País Valencià. No avança molt enllà de la bona intenció dels ponts que cal travessar en un sentit i altre, però és interessant que se n'haja adonat i n'haja fet un article per a l'agost d'El País (i jo ja m'entenc, que dia aquell).

Hi ha una frase del seu article («si bé no sempre serà pràctic en térmens comunicatius ni sonarà lògic des d'un criteri de simple economia interactiva») que em fa connectar amb un comentari d'Ana de Miguel, filòsofa (l'adjectiven: «feminista»), en una entrevista que li fan en el mateix diari, quan diu:

Cal comprendre que els docents no ho vegen, que els semble una «xorrà». Sense teories ni conceptes no pots vore la importància crucial de la desigualtat.

Per això pareix que, en el fons, Zira Box no ho acaba de vore. Va pel camí. Si li dura l'interés legal i sociolingüístic i hi posa un poc de teoria, segur que acabarà connectant també eixes dos discriminacions que sentim de maneres diverses però comunes en la base. El mateix dia publica un article en la secció d'internacional titulat «Un grupo de afganas quiere estar en el gobierno». I fan una petita llista de dones reivindicatives que algun dia caldrà comprovar fins a on han pogut arribar: Fariha Esar, Rahima Radmanesh, Shukria Mashaal, Zahra Rahimi, Beheshta Arghand... Evidentment, els «problemes» d'ací ressonen com a tragèdies que hauríem d'atendre en altres llocs.

Tal com dia també Ana de Miguel:

¿Anem a continuar llegint Aristòtil, Plató, Nietzsche, Lévi Strauss? Sí. Anem a aprendre d'ells, però sense deixar d'assenyalar que el problema de la humanitat és que estos genis van legitimar que elles eren joguets, regals o atifells.

El cas és que continuem legitimant massa misèries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada