Els dies s'haurien d'anar fent anecdòtics amb la calor, amb el final de la calor i amb les primeres pluges de setembre que estem esperant Takse, les vespes i jo. La vespa Rhynchium oculatum, que espere que el Termcat —no pareix que descansen en ple agost— em diga com les hem d'anomenar (¿vespa canterera, vespa terrissera...?), perquè he vist que no apareixen en el dnv —els demanaré que s'ho pensen—, s'ha barallat amb una rival pel cap buit d'una canya que vaig tallar fa temps i que vaig deixar com a obstacle per als pardalets que tot ho cagaven. Estes vespes deuen trobar que el cilindre és un bon niu per la futura generació. Quan passe l'hivern, amb la calor, eixiran de dins rosegant el fang que, quan acabe de fer el niu, tancarà l'entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada