Continue amb la lectura del llibre de Kovach i Rosenstiel The Elements of Journalism. 🔗 L'estic llegint en la traducció al castellà, que veig que seguix la primera edició original anglesa. De casualitat trobe que la tercera edició en anglés (2003) amplia a deu els principis del periodisme (n'eren nou), i els deixa més o menys aixina (versió meua):
- La primera obligació del periodisme és la veritat.
- Ha de ser lleial amb els ciutadans.
- La seua essència és la regla de la verificació.
- Els periodistes han de mantindre's independents respecte d'aquells sobre qui informen.
- Ha de servir com a control del poder.
- Ha d’oferir un fòrum públic per a la crítica i l'acord.
- S’ha d’esforçar per a que el que exposa siga interessant i important.
- Les notícies han de ser exhaustives i proporcionades.
- Els periodistes tenen l'obligació de respectar la seua consciència individual.
- Els ciutadans tenen drets i responsabilitats respecte a les notícies, encara més quan ells mateixos en són productors i editors.
L'últim punt és el que han afegit ara —a més d'un petit retoc del punt 5, per a evitar una repetició amb el punt 4—. Supose que encara en podran afegir més —o llevar-ne—, perquè els codis ètics no han de tindre com a referència els manaments bíblics... Encara que podríem dir, com fan en la Bíblia, que els principis sí que es poden resumir en un, però convé afinar molt per a fer bé eixa síntesi.
M'alegra que els periodistes disposen d'eixos instruments ètics. Em va pel cap que no pareix que els tècnics lingüístics en tingam en relació amb la nostra faena. Diria que refent un poc els dels periodistes, hauríem de seguir eixes línies. Això sí, crec que cal tindre en compte en este àmbit de l'ètica (professional i científica) l'obra d'Abelard Saragossà, tant la que conté pinzellades que complementen i completen les seues propostes gramaticals (per exemple, Gramàtica Valenciana raonada i popular: els fonaments o El valor comunicatiu de la construcció «de + adjectiu qualificatiu» i altres), 🔗 com les obres en què la reflexió i proposta científica està directament condicionada i modulada per l'interés de l'actuació dels professionals i entitats que dirigixen la normativa lingüística en la societat (com ara El valencianisme lingüístic o Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua).
Fa molts anys que alguns tècnics lingüístics valencians estem pegant-li voltes als continguts de la professió, però no pareix que hajam pogut passar com a col·lectiu de la militància i el partidisme, tant si parlem d'accentuar aixina o allina i altres decisions estilístiques que mouen brega, com si parlem de reivindicar quines funcions hem de fer i com s'ha d'entendre la gestió lingüística democràtica en les administracions públiques.
En sabia molt de tot això Rubén Cervera Barberà —mos va fer una mala «passà» amb les seues «vacances» ovidianes de diumenge passat—, que va dur avant moltes actuacions de referència per a avançar cap a un món millor des de Carcaixent (com a tècnic i com a sindicalista). La cdlpv pretenia «coordinar» i facilitar les activitats relacionades amb la professió i la incidència de la seua activitat en la societat, però encara no hem trobat la manera de fer-ho quallar de manera permanent i consistent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada