¿A quin preu podríem tindre una llum més barata?

Un article de diari desperta en el fòrum de tfv l'interés pels problemes d'industrialització al País Valencià en competència amb altres països, com ara França, amb preus de la llum més competitius. Encara que no puc llegir l'article, em despenge amb un comentari temerari:

Perdoneu-me l'extensió i la imprudència, ja que eixe tema se n'ix del poc que conec, aixina que és possible que m'enganye infinitament.

Pel que mos han explicat pels mitjans, el preu de la llum té relació amb un sistema corrupte de creació d'eixe preu. A partir d'ahí, la resta de coses relacionades amb el sistema capitalista (neoliberal, actualment vigent) discorre pel mateix camí: l'èxit d'uns es construïx sobre l'abús i la ruïna dels altres. Desigualtat i inequitat. Enmig de tot això, el desastre mediambiental per a tots és l'ingredient que no entra en els balanços empresarials. Vist aixina, i preguntant-ho amfibològicament, ¿a quin preu podríem tindre una llum més barata?

En companyia d'això, també convindria que el frau fiscal ací (22,5% del PIB) tendira a reduir-se cap al de França (15%) i no a augmentar-se cap al d'Itàlia (27%). Tenint en compte els més de trenta mil milions d'economia submergida (i en açò també, com més riquesa acumulada, més fonda està), entenc que es fa difícil parlar de res de tot això.

Agranant cap a casa, en la Generalitat valenciana hi ha tècnics i tècniques lingüístics que han estat vora trenta anys traduint i corregint per a eixa administració pública. Es va criticar amb raó l'ús que es fea del programa de traducció Salt amb el pp, però ara han privatitzat la traducció correcció (licitació número CNMY16/PL11A/42: 1.878.800 euros) i, de postres, han desballestat el dogv. Com a resultat, el diari oficial es publica en un castellà passable i en un valencià «saltat» (amb tot el que implica eixa dinàmica de desús). I podem sentir les campanyes radiofòniques de la Generalitat, que són correctes en castellà i que contenen errors i incoherències en valencià.

Mentrestant, uns es jubilen, però a la resta de professionals que havien fet eixa faena durant tantes dècades els han concentrat en una conselleria i no saben massa bé per a què: «acompanyament» (en diuen; ¿n'haurien de dir «vetlatori»?), gestió de subvencions, faenes administratives, i un etcètera de coses que no els corresponen.

Em sembla que una activitat empresarial saludable (relacionada amb el valencià o amb la indústria que siga) s'hauria de generar a partir de l'exigència de transparència, de la claredat d'objectius i del control de qualitat. Si només es tracta de competir a vore qui contamina amb més èxit econòmic, serà fer com les granotes dins del perol al foc: bollirà i no haurem volgut vore-ho. En tot cas, em sembla que els clàssics grecs i romans ja parlaven de tot això. Per no parlar dels antics egipcis.

Ara mateix, em fan anar al despatx de les Corts, a pesar que no hi ha quasi faena i que podria fer-la tot el mes des de casa en accés remot (tal com mos han concedit un dia a al setmana). En suma, desplaçaments innecessaris, risc de contagi innecessari, consum innecessari de recursos. Si no resolem el que tenim a mà, mal serà que apanyem res. En les Corts, Presidència de Compromís, en col·laboració amb psoe i Podem. Aixina anem, a Florida i ací.