dimarts, 10 d’agost del 2021

El vetlatori i l'enterro

Estan quasi tots fent festa vacacional, aixina que hauré d'esperar un temps per a vore si em responen a l'escrit que vaig enviar a alguns càrrecs públics (veg. «Anar picant», 04.08.2021), fins a la tardor, si de cas. Encara que hi ha algun excepció, el cap del Servei d’Acompanyament Lingüístic a les Administracions Públiques, que ja m'ha dit que ho tornarà a consultar amb els tècnics lingüístics, cosa que ja em va dir el 14 de novembre del 2019. A la vista de la persistència de la confusió de la Generalitat valenciana a l'hora de denominar les «taules de negociació» (que anomenen «meses» a tort i a dret), no pareix que tinguera molt d'èxit la seua consulta.

Això de l'«acompanyament» que suposadament fa eixe servei, em va comentar una companya tècnica que hi treballa que encara no saben de què estan parlant, a qui es suposa que li han de fer companyia. Al capdavall, l'única concreció és que han anuŀlat les funcions que feen els tècnics lingüístics, en una maniobra més d'assetjament que d'acompanyament. En tot cas, quan ho vaig llegir me se va ocórrer —veig que ja dec ser més antic que original— si en lloc d'«acompanyament» no devien voler dir «vetlar», allò que es fea en el meu poble quan es moria algú, es «vetlava el mort». Era tradició catòlica tindre el taüt amb el difunt a casa en una habitació envoltat de cadires i els familiars, veïns i amics —crec recordar boirosament que sempre eren dones— es passaven no sé quantes hores acompanyant-lo amb plors, lamentacions i resant (supose que el rosari).

¿Deuen estar fent alguna cosa aixina en eixe «acompanyament lingüístic» de la Generalitat valenciana? Pel que sé, molts tècnics i tècniques lingüístics estan lamentant-se i plorant per la faena que els fan fer. Alguna coincidència n'hi ha en l'ambient. Vorem si cal anar a l'enterro.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada