dijous, 5 d’agost de 2021

¡Més que els aragonesos!

Al cap de més d'una hora de recerca i mareig, arribe a entendre un poc com he de configurar la màquina virtual de Java —seguint els passos que indicaven els informàtics de l' Institut Nacional de la Seguretat Social (inss) en un manual en pdf, on també indicaven que no havíem d'actualitzar la versió d'eixe Java— i, finalment, després d'algun avís emergent que he tingut la sort d'encertar a pesar de no entendre què em demanaven ni per què, he pogut firmar amb l'aplicació «Pros@» l'enviament de la documentació a l'inss.

Pareix evident que conté —i transmet— ben pocs valors democràtics una administració, com és el cas de l'espanyola —valenciana inclosa, ai—, que permet —o promou— que cada òrgan o departament d'una administració utilitze discrecionalment —i no sé si arbitràriament— sistemes diferents per a l'accés dels ciutadans als tràmits i gestions administratius.

Amb certificat o sense, no hi ha una manera normalitzada i genèrica d'accedir i de garantir la comunicació amb l'administració. En uns casos s'utilitza l'sms, en altres t'envien un codi a l'adreça electrònica, hi ha qui et demana imatges del dni i una foto feta en una adreça web que no funciona; quan el dni electrònic funciona i t'has identificat, eixe web no permet eixa gestió, o cal haver anat físicament a les oficines per a que uns funcionaris et miren a la cara i comproven que no eres un ectoplasma que vol un codi d'identificació que, de fet, ja tens sense haver anat físicament a eixa oficina... Crec que la llista de procediments de seguretat absurds, per incoherents i imprevisibles, deu ser quasi interminable.

I no ho conte tot, perquè també he trobat enllaços que t'envien a pàgines buides o a mig fer i que no servixen més que per a marejar-te i que et rendixques. Es tracta de vore qui és més cabut. ¡Més que els aragonesos!, em dia ma mare.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada