dilluns, 2 d’agost de 2021

Les vespes

Les vespes han fet niu en un racó amagat baix de la teulada, on no els pega el sol ni els cau l'aigua de la pluja. La primera reacció seria carregar-se-les, perquè hem aprés a témer-les. Però amb una mica més d'informació mediambiental, animalista i ecologista (començant per la Viquipèdia), podem aprendre a respectar-les, a no acostar-mos-hi amb colors que facen que es senquen amenaçades (em sembla que el blau), i a deixar-les fer la seua funció en la natura com a control de plagues i poŀlinitzadores.

Pensant-ho aixina, sol passar que les temors que tenim són més desconeiximent, imprudència i falta de recursos o de control davant situacions, éssers o persones que, encara que puguen ser perilloses, també poden aportar beneficis en tots els àmbits de la vida. Hi ha persones ben desagradables que, si ho mirem bé, fan una funció de contrast alliçonador que mos permet valorar millor, per comparació, el valor de practicar actituds diferents de les que mos mostren.

I fins ací una lliçó massa explicada des de les faules d'Isop, diria. I més arrere encara, que sempre estem pegant-li voltes al mateix, encara que mos semble que no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada