Comencem la setmana amb un poc de pluja. Va bé per a refrescar, encara que el sol torna a torrar i enviscar-te d'humitat relativa. Després del plantatge i el ravanell, ara toca la verdolaga, amb un poc de sajolida, orenga, sàlvia i espígol. Hi afegim la ruca del súper i tenim una ensalada de temporada que mos pot sorprendre pel poc costum que tenim ara de tastar aquells sabors de temporada i de proximitat.
La temporada de pausa vacacional pot servir també per a repassar les iniciatives sindicals i laborals que hauríem de tirar avant quan tornem al tall. Com ara reivindicar que els tècnics lingüístics de la Generalitat valenciana haurien de fer les seues funcions d'administració especial, en lloc d'acceptar posar-se a fer gestions administratives i econòmiques. Més encara si tenim en compte com acaba escrivint-se i traduint-se la documentació de la Generalitat: subordinant el valencià al castellà. És a dir, «igualico que el defunto de su agüelico», que vol dir: eixos governs anteriors (del pp i del psoe). Està faltant bona cosa de «compromís» per una gestió lingüística democràtica que impulse l'ús del valencià.
Una companya té localitzats alguns exemples que fan sentir vergonya i, pitjor encara, són un símptoma de la desídia de tantes persones «doctes» i «aimadores de la llengua». Per exemple: 🔗
(dl 11/2021) Es fa necessari establir amb caràcter urgent, i en llaures al principi de seguretat jurídica... (r 11.03.2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública) ...en llaures a una acció de protecció de la salut i seguretat de la ciutadania...
No m'entretinc massa llegint el dogv, eixos errors me'ls ha indicat una companya, indignada perquè els tècnics i tècniques lingüístics que sempre havien fet la faena de correcció i traducció estan fent tasques d'administració general i fingint que existix un misteriós «acompanyament» per a que els funcionaris milloren l'ús del valencià. Mentrestant, han privatitzat la «traducció» al valencià: ¡el castellà sempre és l'origen i destí dels documents! ¡Dos milions d'euros al pot!
Dit això, cal dir que, podem comprovar que no s'ajusten a la normativa lingüística ni en castellà, on han escrit «en aras a», en lloc d'«en aras de» que prescriu la normativa de la rae i la Fundéu.
Per tant, no tan sols es tracta d'aprofundir en la sociolingüística de llanderola, sinó també en l'habitual i tòpica desídia dels càrrecs públics elegits únicament per concordança ideològica i no per capacitació, mèrit i un mínims sorteig que alleuge les desigualtats de partida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada