dimarts, 17 d’agost del 2021

La mirada i el paradís

A pesar de l'agost, demane als de l'avl que esmenen un exemple en el verb interessar que em sembla que no quadra amb els casos en què la normativa permet utilitzar la preposició a per a introduir el complement directe. Els temps no estan per a detallets d'eixe nivell, podríem pensar, si no fora que cal recordar que hem d'actuar localment, perquè els problemes de l'Afganistan no els resoldrem plorant quan cauen dels avions els qui volen fugir dels talibans, sinó apanyant el que tenim a mà, provant a reciclar correctament o, com a mínim, a no enrunar innecessàriament l'entorn en què vivim.

Parlant d'això últim, a pesar dels 32 graus de diumenge (amb sensació tèrmica de 37, segons el mòbil), vaig eixir a pegar una volta pel circuit que faig ara: 20:18, que no és gran cosa. Tornant, com sempre, òmplic una bossa de fem de residus de plàstic i la tire al contenidor groc. Deu ser realment preocupant que a la gent que ix de nit a fer festa per eixos llocs els agrada socialitzar-se en la runa de plàstics, botelles de vidre, pots de llanda, mascaretes, restes de menjar, «cagueraes» de gos...

Mirant-ho aixina, qualsevol dia somiarem amb un parc com el de Habibul·là Zazai, als afores de Kabul. El vídeo 🔗 deu ser la descripció d'una exhuberància afgana, és a dir, segons uns ulls diferents dels meus. I això que al pas que anem, qualsevol dia estarem envejant tot el que puga estar diguent la veu paradisíaca de Karwaan Media. Llevat que els talibans ho arrasen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada