Les llengües subordinades, per la seva banda, pateixen de les deficiències de la manca d’estandardització quan es tracta d’utilitzar-les en els usos elaborats, i en els usos espontanis són objecte d’una idealització compensatòria quan les fan aparèixer com la quintaessència de la naturalitat, però són marginals dins dels usos propagandístics, sotmesos a la configuració de dominància lingüística que les relega a l’ús intragrupal i a la fragmentació comunicativa dins de la pròpia comunitat lingüística.Xavier Lamuela, «Mentalitat de subordinació lingüística i espontaneïtat», Càtedra unesco de Diversitat Lingüística i Cultural, 01.07.2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada