Continue amb les reflexions històriques i semàntiques de Joan Bastardas en relació amb la història de les paraules. És un estudi que ha de combinar els coneiximents de la història dels elements lingüístics, de la llengua i de les societats. Com que el material es remunta inclús al temps de somiat indoeuropeu, cal construir la documentació moltes voltes a força d'hipòtesis agosarades, creatives, essencialment insegures.
Fa gràcia vore com adquirix protagonisme l'etimologia popular (convertida també en fabulació docta), eixa etimologia (inicialment falsa) que pot tindre efectes (moltes voltes massa certs) sobre la llengua i el pensament. Deuen patir prou amb això els qui opinen que les llengües han de ser pures, pristines o genuïnes, i que ho pretenen amb un èmfasi que, ai, pot fer mal, si oblidem que eixes pretensions van ser i són encara part dels discursos racistes.
En este cas com en tants altres, l'estudi científic consistix sobretot a desembolicar eixa troca que mos pensem que fa tan fort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada