divendres, 11 de juny de 2021

L'engany d'Obèlix

Les ocasions per a denunciar i recriminar la gestió lingüística de la Generalitat valenciana no han desaparegut a pesar que estem en la segona legislatura de govern de Ximo Puig. Els socialistes valencians quasi sempre han utilitzat la gestió lingüística i l'ús del valencià com si fora un xarop que es prenen cada matí i això els convertix en uns Obèlix de la llengua. Espai, que eixe xarop no té cap relació amb els drets i deures lingüístics, només amb una aparença de preocupació cultural o etnològica.

Fa més d'un any que l'IVAP mantenia sense respondre una queixa meua (veg. «El coronavirus també en valencià» 🔗) que va arribar al síndic de greuges a causa del silenci enganyós de la conselleria.

Al final, la conselleria m'ha respost i ha acceptat la recomanació del síndic de greuges. La conselleria diu que ho ha corregit:

«Bon dia,

»respecte a les mancances sobre la gestió lingüística que va remetre els dies 6 i 22 d’abril de 2020 a través del formulari ivap@gva.es li informem que una part d’elles estaven ja fent-se i altres han anant subsanant-se al temps que s’anaven afegint nous apartats.

»De manera general, la informació es penja en valencià i castellà.

»Per tant, s’agraixen els seus suggeriments, que ajuden a subsanar les deficiències i millorar en la gestió.

»Salutacions cordials.

IVAP»

Però és fals, i per això he hagut de demanar-li al síndic que torne a obrir la queixa, davant el fet que la conselleria mentix quant al que assegura sobre la seua gestió lingüística. He comprovat que el contingut de la resposta de l'IVAP no s'ajusta a la realitat ni al compliment de les obligacions de la conselleria, ja que els documents continguts en la secció del web «Tecnologia de la informació i la comunicació» 🔗 mantenen la pauta enganyosa que vaig exposar en la meua al·legació al síndic: els títols apareixen en valencià, però remeten a documents en pdf que continuen estant només en castellà.

Desídia, males pràctiques i engany. Els socialistes valencians (amb el suport necessari de membres de Compromís i Podem) fan cas del refrany i no deixen les sendes velles (de la transició a un fantasiós franquisme democràtic) per les novelles (a una possible democràcia avançada del segle actual, que a voltes sembla que no sabem quin és).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada