La reversió irrevocable

Sort que ho han aclarit Joan Queralt (Més324) i Elisa Beni (Tot es Mou): no hi ha indult reversible, sinó que la llei de l'indult del 1870, 🔗 establix que és irrevocable. A més, això ho ha comentat Elisa Beni que ho havia llegit la vespra en un article d'un antic ministre socialista (De la Quadra Salcedo), els indults per als delictes de rebeŀlió i sedició no necessitaven eixe informe del Tribunal Suprem espanyol (cal llegir el Codi penal del 1973) que mos han venut com a «preceptiu», però no vinculant... Doncs, ni preceptiu ni vinculant, però útil per a marejar. 🔗

Sort d'eixos aclariments, perquè mo n'estan donant per dalt i per baix amb mentires insidioses sobre este tema, i això que un indult és un «placebo» de l'amnistia que hauria d'arribar —que no arribe abans un estat federal o la independència, ja vorem—, si no es vol tindre condemnats per injustícies legals i actuacions antidemocràtiques en un estat espanyol que alguns entenen més com una presó ideològica que com una forma d'organitzar la societat de la manera més eficient i beneficiosa possible.

Però hi ha molts falsos «liberals» i falsos «socialistes» aficionats a organitzar la societat amb dogmes, xantatges i imposicions predemocràtiques —i antidemocràtiques, si els convé—. No cal dir que es fa ben trist i lamentable comprovar la muntanya de mentires que amagaven els progres de la panna d'aquells anys huitanta (evidentment, començant per Felipe González i Alfonso Guerra) en què començàvem alguns a educar-mos políticament (en les mitges veritats i les falsedats sanceres).