En el número 469 de la revista Saó parlen d'un bon grapat de creadors de continguts audiovisuals en la xarxa —influencers en valencià, en diuem—. Pareix que el panorama està prou a l'altura de les ganes de gresca i xerinola que mos s'adjudica als valencians. Quasi, no del tot, però el sector pareix viu i amb molta varietat.
Ara, em sorprén l'afirmació que van Avel·lí Flors-Mas, Marina Massaguer i F. Xavier Vila en «L'ús de la llengua en l'entorn digital: oportunitat i amenaça?»:
Val a dir que ara com ara no hi ha evidència empírica d'una connexió directa entre consum audiovisual i usos lingüístics interpersonals.
Deu ser que no hi ha proves «científiques» suficients, perquè l'empirisme meu de cada dia em fa intuir que tota pedra fa paret i que no tindria massa sentit pretendre viure en valencià també en els mitjans si, al cap i a la fi, no hi ha cap connexió entre això i les pràctiques comunicatives interpersonals.
Això em recorda els lectors «positius» d'estadístiques sobre l'estat del valencià, que sempre trobaven que la cosa millorava, a pesar que la política lingüística valenciana i espanyola sempre ha segut d'imposició del castellà per a substituir i fer oblidar l'ús del valencià. Els lectors «esperancistes» tenen molta voluntat, però una contradicció de fons: si eixa política és tan bona, no caldria que en reclamàrem una gestió lingüística democràtica i que impulse l'ús del valencià. I tanmateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada