Em va bé continuar llegint els articles d'alguns escriptors i periodistes d'eixos que fa anys van ser una referència ètica i política per a mi i que ara veig, encara amb sorpresa i incredulitat, que han seguit camins que jo trobe que contradiuen el seu pensament anterior. O l'han oblidat. O jo no l'havia entés correctament.
Si el cas és això últim, és possible que ara tampoc els estiga acabant d'entendre. Espere que la lliçó que he d'aprendre siga eixa, que el pensament ha d'evolucionar i que no podem mantindre al cap de trenta anys les mateixes bases de reflexió. Dit aixina supose que sembla prou estúpid. Serà cosa d'esperar a vore si d'ací a uns anys les reflexions que ara trobe tan estúpides, banals o maliccionses em semblen un far en la fosca de la mar... Serà cosa de vore-ho, perquè ara mateix continue preferint algú que vullga ser coherent, conseqüent, equitatiu, crític i més encara autocrític, analític i objectiu, que no algú que convertixca les seues preferències ideològiques en el sedàs dogmàtic que ha de filtrar i tergiversar qualsevol discurs o idea política o vital que no concorde amb les seues.
L'altre dia, uns tertulians de tv3 afirmaven que estava demostrat que Woody Allen havia comés no sé quins crims; Javier Cercas afirmava que Quim Torra havia dit una cosa que no havia dit mai; Javier Marías falseja el que diu el full de ruta d'anc —a mi tampoc em fan el pes, però això no pot ser excusa—, un testimoni del juí del procés contra els independentistes catalans havien vist a Carme Forcadell en un lloc on no havia estat mai, un mosso d'esquadra afirma en dos documents diferents que dos persones diferents li han pegat en llocs i moments diferents un únic colp que ha rebut en una monyica... Com dia aquell parlant de la zona humida de la Ricarda, vas llevant-li els claus de rosca a un avió i arribes a un punt que l'avió cau. ¿És per eixe últim clau? No ben bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada