dilluns, 28 de juny del 2021

Feminisme i nacionalisme

Takse està agradablement sorpresa amb una coincidència telefònica d'estos dies: totes les institucions —públiques i privades— li han respost en valencià —després de la salutació inicial en castellà—. Sabem que és una casualitat i una coincidència agradable, però no esperem que siga una pràctica permanent i consistent dels servicis d'atenció telefònica. Només els qui han de patir eixes discriminacions insidioses —encara que siguen mínimes— i absurdes saben l'alleujament que és poder sentir-se atés sense agrors ni sospitant que el menyspreu que interpretes no és segurament cap neura teua.

En relació amb això, lligc en el reportatge «Les cómicas españolas ríen las últimas, y mejor» (d'Ana Marcos, El País, 27.06.2021) que Asaari Bibang comenta:

Quan una dona veu una comèdia de dona, s'entén com un moviment feminista, no com una elecció.

Això també ho compartim els qui llegim, escrivim o parlem en valencià, que s'entén com un «moviment valencianista» (o pitjor encara: ¡«catalanista!)», no com l'elecció que fan els qui lligen o escriuen o parlen en la llengua dels magistrats i nacionalistes espanyols. No esperes sorpreses agradables amb eixa atenció telefònica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada