Senc que Benet Salellas —l'adocat de Jordi Cuixart— ha pogut escriure i presentar en valencià el recurs en el Tribunal Europeu de Drets Humans, cosa que no és possible en els alts tribunals espanyols. Tal com ha dit, ací mos han fet «normalitzar» la discriminació lingüística, i també en això les instàncies judicials europees mos han d'iŀluminar el camí per a eixir del túnel.
Parlant d'això, fa uns dies vaig haver de reobrir una queixa —la Generalitat actual tampoc entén la diferència entre la retòrica sobre els drets i deures lingüístics i la pràctica que n'ha de fer; vegeu «L'engany d'Obèlix»—, i em vaig topar amb diverses mancances del web del Síndic de Greuges, que són un símptoma d'això que diuen, «a cal sabater, sabates de paper». Per tant, els vaig haver d'escriure per a suggerir-los que ho esmenen:
He fet una al·legació per a reobrir una queixa en la pàgina web del Síndic de Greuges (versió en valencià) i la confirmació d'enviament del vostre web ha segut:
«Información enviada con éxito con número de registro: 202109329. En breve la analizaremos y nos pondremos en contacto contigo. Gracias»
A més, hi ha altres mancances de gestió lingüística que vos assenyale en la imatge adjunta.
Vos agrairia que esmenàreu eixos aspectes del vostre web que no s'ajusten a la versió idiomàtica en què apareixen.
Els vaig enviar una foto per a que constara que ho vaig vore i no va ser cosa de cap mania persecutòria que dec patir. Això d'Estrasburg s'està convertint en un referent per a les fantasies que la democràcia espanyola no atén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada