Recorde, de quan era menut, que vaig vore les imatges aquelles en blanc i negre del militar xilé que, a distància des de l'altra banda del carrer, apuntava i disparava contra mosatros, els espectadors que estàvem mirant eixa filmació, és a dir, que va matar o ferir el periodista que estava gravant això. El va matar, tal com van recordar en el diari El País 🔗 l'any 2013.
Era Leonardo Henrichsen, però per a mi era un vídeo de violència que no sabia si era del tot real o una ficció, perquè en aquell època ja s'utilitzaven tots els mecanismes possibles de contaminació informativa i manipulació ideològica, tal com podem llegir en un bolletí de La Funa " target="_blank">⎙, en Antípodas de Roberto Castillo Sandoval (2014) ⎙ i en Red Digital («Para mentir y comer pescado…: exigen a Piñera identificar a la prensa cómplice de la dictadura» 22.10.2015).
Després de vore el document Els subversius de Miles Roston (2017) en el Sense Ficció (01.06.2021) de tv3, em passa pel cap repassar un poc la història d'eixe record mig ficcionat que tinc al cap d'aquella època amb el televisor en blanc i negre a ca ma uela en Carcaixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada