Ara que el Tribunal de Comptes espanyol continua la seua tasca confiscatòria contra la dissidència política sense estat (com és el cas dels polítics independentistes catalans), va bé enllaçar això amb el documental Egunkaria: ales de paper (emés per tv3 (08.06.2021), ja que es tracta d'un cas semblant d'actuació de les ombres franquistes de l'estat profund contra les opcions democràtiques que no són de la seua corda.
En el cas del diari basc van ser uns policies i uns jutges contra l'esquerra basca. En este cas del Tribunal de Comptes són uns polítics nacionalistes espanyols contra els drets i el patrimoni d'uns altres polítics que no combreguen amb aquell nacionalisme i que han pretés utilitzar la democràcia per a salvar-se dels fonaments de l'estat nacional franquista.
No sé si hi ha cap documental sobre eixe denominat «tribunal» que no és cap tribunal, sinó òrgan administratiu que, quan convé, no veu res del que no li interessa partidistament, deixa prescriure delictes, o és utilitzat per a vehicular l'autoritarisme ideològic a través de la persecució econòmica, com és el cas actual.
Per sort, l'espanyolitat no és cap patologia genètica, ja que hi ha persones que poden sentir-se alhora demòcrates i espanyoles. Un possible símptoma d'això és el vot de la consellera María Dolores Genaro Moya, que diuen que ha escrit amb una altra tinta sobre tot això dels suposats comptes independentistes (La Vanguardia, 12.05.2021):
També fora cas que alguna branca de la «família» d'eixe corralet (veg. El País, 10.06.2014, 15.03.2017) tinguera fums d'imparcialitat i romanços d'eixos.Una consejera del Tribunal de Cuentas cree que el informe sobre el Diplocat no es imparcial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada