dijous, 28 de gener de 2021

Vora el marge sexista

Les notícies sobre el sexisme —el masclisme, clarament— són cada volta més habituals en els mitjans d'informació general, cosa vol dir que anem avançant en l'eliminació d'eixa ideologia discriminatòria. I també podem pensar que anem reculant, perquè la percepció que podem arribar a tindre sobre la nostra «humanitat», no hauria de ser cap monument als valors que es simbolitzen amb figuracions aŀlegòriques de valors comuns a tota l'espècie, al món animal i natural. Seria més un vorejar el marge interminable que separa els somnis que mos fan bavejar i la contenció que hem d'aplicar per a evitar que es complixquen.

En eixe trànsit em desfaig d'alguns retalls de diar que tinc sobre la taula:

  • «La fractura racial sale muy cara» de Miguel Ángel García Vega (El País,, 25.10.2020)
  • «Así es la brecha salarial en el Ibex» de David Fernández (El País, 25.10.2020)
  • «Del no al al aborto en Argentina» de Mar Centenera (El País, 10.01.2021)
  • «Amén... y a women» d'Álex Grijelmo (El País, 10.01.2021)

Llevat de l'últim, que fa gràcia per absurd, els altres, a pesar que són més absurds encara, ja que exposen les diverses discriminacions injustes que les societats —«democràtiques» incloses— practiquen contra els negres —i més encara si són dones— o contra les dones —més encara si són..., bé, ja són dones; doncs, si damunt són pobres—. I anem pel bon camí, diuen. I encara sort, doncs, perquè Takse opina que no hi ha res a fer.

Cap comentari:

Publica un comentari