Al pobret Donald Trump, les empreses propietàries de les xarxes socials que han fet negoci durant més de quatre anys difonent les mentires i desficacis del polític i empresari americà, ara que abandona el seient de dirigent polític, va i li tanquen els comptes des d'on es deixava anar amb tant d'èxit d'audiència —èxit que retrata algun dels defectes educatius estructurals de la nostra societat del rumor electrònic—. Això sí, la hipocresia neoliberal de les tecnològiques quasi supera el cinisme dels polítics que desregulen els deures, mercantilitzen els drets, i diuen que plovia. Pel que fa a cobdícia, deuen estar empatats amb Trump.
De totes formes, no està gens clar que tallen empresarialment la «llibertat d'expressió» sense cap control dels qui es suposa que han de garantir que també els mentirosos tenen garantida eixa llibertat expressiva. Mos convé conéixer també l'expressió d'algú que és mentirós o odiós. Si es desbrava aixina, tal com diu Ernest Lluch, es suposa que no faran coses pitjors. És clar, tenen garantida eixa la llibertat, però també la responsabilitat sobre les mentires i les opinions que expressen per a promoure la comissió d'actes violents delictius contra altres persones o éssers vius.
Fa uns dies, el diari El País (he perdut el retall) considerava que la regulació d'eixes empreses havia caducat, que estava pensada per a un altre moment, per a fa un quart de segle... Com si l'any 1995 fora l'Edat de Pedra i no sabérem ja que eixa desregulació era clavill en la construcció tecnològica de la democràcia. Però la política dels temps és interessada i juga amb la desmemòria i la desinformació, com va deixar clar Piers Morgan preguntant i repreguntant a un polític «feliç» d'haver-la clavada arran de mànec. La llibertat no hauria d'evitar la responsabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada