A pesar de les carassetes, de no fer el dinar de Nadal, dels bons desitjos i del canvi d'any, les dades d'infecció del còvid no s'han quedat arrere en el calendari. Segons un cosí meu —aficionat a la ciència-ficció i a malfiar-se dels poders terrenals i ultraterrenals— la conspiració covidiana mos té hipnotitzats.
Amb conspiració o sense, hem provat a començar l'any 2021, que mos hauria de fer superar el patiment del pandèmic 2020, amb un passeget per la natura que tenim a prop i que mirem massa de llunt. Enguany no ha segut el ginkgo tradicional de l'hort de Romero (jardins de Montfort), sinó que mos hem allargat a la marjal, que ara no du aigua en general, però en alguns camps n'hi ha i és el lloc on trobes els esplugabous.
He pogut agarrar amb l'objectiu una moixeta (Falco tinnunculus) que s'ha parat el temps suficient sobre un arbre, i un pinsà(Fringilla coelebs), que m'ha eixit prou clar per a que Takse l'identificara buscant semblances en el mòbil. Mirant el quadernet de la conselleria jo li trobava a faltar un poc de cresta, però es veu que este la tenia acatxada, un poc com tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada