L'estètica o el desús

Hui els he escrit als de Leroy Merlin de Massanassa un missatge en valencià sobre una comanda que haurà d'esperar que s'acabe el confinament. Estic amb la mosca darrere de l'orella per si em diuen que no m'entenen —com ja va passar amb l'atenció en el xat del web—.

La preocupació per l'estat quantitatiu de l'ús de la llengua no és universal, sinó que se'n preocupen essencialment les comunitats lingüístiques socialment i políticament discriminades, si és que són conscients de la situació perquè ho patixen i han tingut ocasió de percebre els inconvenients de ser persones de segona categoria per la condició lingüística. Ara bé, hi ha qui ni se n'adona o no arriba a ser conscient de la discriminació, i aplica un sentit utilitari o pragmàtic a les seues capacitats lingüístiques. Les coses són aixina i avant.

En canvi, els que estan bé (o ho senten aixina) pel cantó quantitatiu, es preocupen més per la qualitat estètica dels registres. Com a mostra podem trobar tots els espais en els mitjans que es dediquen a repassar detalls relacionats amb el lèxic o la sintaxi aprovats per la normativa tant en francés, anglés o castellà, com ara la Unidad de Vigilancia Lingüística de la cadena ser (veg. La Ventana) o el bloc Langue Sauce Picante (dels correctors de Le Monde). En el cas del valencià podem trobar de tot això, perquè encara que continuem discriminats a pesar dels anys que es suposa que dura la denominada «normalització» al País Valencià —¡alerta!, a Espanya no s'ha fet cap procés de «normalització» per a respectar els drets lingüístics de tota la ciutadania i continua vigent la imposició del castellà heretada del franquisme—, encara hi ha comunitats consistents d'ús —físiques i virtuals— en què es debat més la forma que les possibilitats d'ús efectiu.

I això també es reflectix en articles que mostren visions o mons diferents i segurament complementaris, com ara:

• «Mentir, creure’s la mentira i lamentar-se de la veritat» (bloc Eljuliet, 23.12.2020)
• «Estem aconseguint que el valencià estiga de moda» (Nerea Sanfélix, Saó)
• Plataforma per la Llengua (diversos articles d'opinió)
• Taula de Filologia Valenciana (treballs diversos)
• «Leo Giménez presenta El valencià és fàcil un recull humorístic sobre llengua» (Rosa Brines, Nosaltres La Veu, 22.05.2016)
• «Degeneració lingüística» (Eugeni Reig, Núvol, 03.05.2015)
• «Disculpe, hábleme en castellano», (Zahia Guidoum Castiblanque, Núvol, 01.01.2021)
• Diari per a Tècnics Lingüístics (apunts diversos)

N'hi ha per a tots els gustos, encara que, mirant-ho bé, quan una comunitat lingüística està discriminada legalment i socialment en una democràcia, seria preferible que mirara d'aconseguir i ampliar el compliment dels seus drets en lloc de posar tant d'esforç a buscar les millors paraules per a la necrològica d'una mort anunciada pel desús.