El panerot

 

Mentres buscava informació sobre panerot, entés com a butaca de vímet (accepció que encara no apareix en el dnv), m'ha fet gràcia trobar esta informació del 3 de gener del 1929 del diari La Veu de Catalunya. L'obra és un «clàssic» o una «joia» del teatre valencià d'Antoni Roig i Civera (1879), segons comenten alguns i d'acord amb l'èxit de públic i representacions que ha tingut durant el segle passat.

Aixina, sense calfar-mos massa el cap, anant a l'humor del «panerot» sempre pensem que mos ho passarem millor. Ma mare em contava algunes trobades familiars o amb amics,  i concloïa amb un «vam riure tant» que la deixava en un silenci pensatiu. En canvi, quan llegia en francés Camus o Proust, no ria, però em dia que s'ho passava pipa, sobretot quan es podia recrear introduint la seua vida entre les línies.

Eixe títol i el de «Pare vosté la burra, amic», són part d'eixa tradició humorística i teatral que pretén fer riure de colp, sense filtres, una pujada ensucrada, una simpatia física que fa esclatar les convencions i els caràcters coneguts del teu carrer o de ta casa mateix, com ara eixe cosí que tinc que fea de Rafaella Carrà en les festes del poble dels anys setanta i huitanta. En tot cas, si no coneix El tonto del panerot segur que sempre tirarà mà del famós acudit «Tres llauradors dins d'un sac». També som aixina, certament.