dimarts, 5 de gener de 2021

Les obvietats inoportunes

Reclamem un respecte i compliment equitatiu i igualitari dels deures de les administracions públiques i encara hem de sentir i llegir que mos agredixen perquè la tenim massa curta (la falda) o llarga (la llengua), que la parlem amb desconeguts, que sabem parlar en castellà... El penúltim agreujat universal per l'incompliment dels seus drets lingüístics, Bruno Bimbi (veg. l'entrevista que li fan en Letras Libres, 11.12.2020), va ser injustament assetjat en les xarxes (demostració que les víctimes també poden ser, a més, destrellatades), però si pretenia justificar res, també va retratar la profunditat i fonament del seu greuge quan va dir:

Una cosa que me decían era: fuiste a estudiar a una universidad en Brasil, ¿te quejaste de que las clases fueran en portugués? Pero es que en la universidad donde yo estudié, en Río de Janeiro, el 100% de la población habla portugués. Y la lengua oficial es el portugués. La lengua que utiliza el 100% de la población es el portugués. Es obvio que las clases sean en portugués. En Cataluña, el 98% o 99% sabe hablar español.

Mos van fer el favor d'obligar-mos predemocràticament a sang i foc a conéixer el castellà i després mos l'han imposat constitucionalment a uns quants milions. I ara arriba Bruno Bimbi i ho troba «obvi». Amb eixa lògica, els genocidis, la glotofàgia o la inculcació dels drets lingüístics tenen un interés i una utilitat «obvis», ¿oi?

Cap comentari:

Publica un comentari