dimecres, 1 de juny del 2011

El tapó de l'AVL

Portes normatives

Per a què servix el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (dopv) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl). En poques paraules: per a no res, a pesar que siga una obra de la institució normativa valenciana en qüestions de llengua. ¿Per què? Per un motiu ben simple que qualsevol tècnic lingüístic està acostumat a comprovar: el valor de les paraules. El diccionari, a més de no definir les paraules que inclou, tampoc no diu on consideren que cal consultar-ne les definicions.

En vam parlar ja fa temps («Vacances i altres entitats concretes», 24.08.2006), quasi cinc anys, i continuem igual:


Finalment, parlant de llibres, l'avl ha perpetrat el Diccionari ortogràfic i de pronunciació valencià (dopv), una obra ortogràfica que els acadèmics pretenen normativa, però que torna a cometre un delicte d'un estil Humpty Dumpty: sabem que tenen el poder, però no sabem què volen dir. És a dir, posen els bous davant del carro (¿o potser és al revés?) i pretenen que escrivim «correctament» paraules que tenen un significat desconegut per a mosatros: ¿què volen dir «xiste», «nombre», «nombrar» o «llevar»? ¿En quina llengua? ¿En quin país?


Per tant, no podem validar cap paraula amb el fet que aparega ni en el dopv ni en l'última versió del diccionari del programa Salt (ja que la versió oficial és només la 2.0). El tècnics lingüístics hem de conéixer el valor real de les obres que manegem, o el valor que els volem adjudicar, i no mos hem de deixar dur per les mateixes inèrcies que afecten la institució normativa —i quasi tota l'administració de la Generalitat valenciana a causa de les obediències partidàries i clientelars dels qui les dirigixen, que malbaraten de manera irresponsable l'esforç dels professionals i els mitjans públics en benefici dels interessos particulars privats dels grupuscles que en trauen rèdit. Ho acabem de votar de nou al País Valencià, però, a pesar del que puguen creure els devots de la litúrgia catòlica, la pràctica democràtica electoral no forma part d'eixes capelles absolutòries. I ja me n'he anat prou de la qüestió.

Tornant-hi, al dopv, per a validar tap, tapó i peçó tenim altres obres de referència pertinents (dcvb, Diccionari general de Ferrer Pastor...) per als tècnics lingüístics, però no el dopv de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Algun dia trauran la versió completa del que pensen sobre el valencià, supose.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada