Pel que hem llegit i mos han comentat, les concentracions sorgides del 15-M no han tingut una preocupació clarament i obertament democràtica per la gestió lingüística ni de les mateixes concentracions ni de les seues propostes per a la societat en general. No sé si és perquè la majoria dels que hi han participat senten que tenen garantits els seus drets a pesar que els impedixquen fer-ne ús o perquè hi ha coses que fallen tan arran de base, que no se n'adonen fins que el mal és més greu i conté les altres discriminacions que hi solen anar aparellades.
Una cosa aixina ha estat el que ha passat a València i Barcelona, on no han fet precisament un «sí al valencià», sinó que més aviat ha estat un «ja estem enganxats»... Una llàstima ben grossa, si la sumem a la concordança ideològica que sembla que es produïxca amb les mesures de supressió del valencià que pretén adoptar el conseller Font de Mora Turón.
I em sembla més llàstima encara perquè demà es constituïxen de nou les Corts, on hi haurà un fum de diputats nous, però la majoria absoluta del Partit Popular continuarà distorsionant el país. També s'hauria de revisar la utilitat de les majories absolutes, que segurament seria millor evitar-les. Però, ai, l'abstenció i tant de vot nul i en blanc, les conseqüències que tenen. Per sort, esta vegada les eleccions han oxigenat un poc més el bipartidisme impenitent en què mos feen viure els del Partit Socialista del País Valencià, sempre atents a mantindre la seua còmoda oposició d'elit social. Ja vorem com va tot, i com van les estadístiques d'ús del valencià en l'hemicicle, que no tenen un progrés tan rutilant com mos agradaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada