Ecologia espanyola

Josep Torrent comentava el 23 de gener d'enguany en el diari El País («El deterioro autonómico»):

La crisi econòmica i el comportament irresponsable d'alguns governs autonòmics, malbaratant diners i utilitzant els imposts cedits per a fer demagògia i després no pagar als proveïdors han deteriorat la imatge de l'estat de les autonomies molt més que les teories polítiques més conservadores. Esta és la paradoxa de la dreta valenciana. La seua política de despesa sense mesura, baixada d'imposts i discursos farcits de conceptes propis d'un nacionalisme babau ha fet que la societat s'identifiqués amb el seu projecte, però els elements amb què ha construït esta imatge identitària són els que van minant la credibilitat del model. El missatge que queda és tan fals com preocupant: l'estat de les autonomies és el culpable de la crisi, ergo «és inviable».

Eixa paradoxa de la dreta era un dels components més evidents que van afavorir que esclatara el moviment del 15-M: anava covant-se alguna cosa aixina. I el mal és que ara mateix acabem de renovar les Corts valencianes i, d'ací a poc, renovarem el govern autonòmic, ¿i què? Haurem de comprovar, contra el que afirmava Sonia Castedo, l'alcaldessa d'Alacant, quan dia en la seua presa de possessió que «el que les urnes han dit no es pot modificar en altres llocs», si la separació de poders i les possibilitats de revisió i refermament de la democràcia aturen eixa banalització degradant dels valors i els procediments del sistema a què l'han sotmés els qui l'han reduït amb un procediment d'elecció formal, periòdic i tancat.

I hui dilluns tancaré amb una dada que no em sembla gens engrescadora. Contràriament a la pràctica del diputat Carles Arnal, el nou diputat d'Els Verds (que forma part de Compromís) en les Corts, Ponce Guardiola (Juan Ponce, en la premsa, fins ara), parla només en castellà, cosa que segons on vages —com ara Ontinyent— jo diria que no és gens ecològica, i menys encara si es tracta d'un professor d'una universitat valenciana, la politècnica, naixcut a València fa més de quaranta anys. És a dir, que ha tingut quasi tant de temps i d'ocasions com Francisco Camps Ortiz, i suposadament més interés ideològic fins i tot, per a parlar «també» en valencià. Espere que s'adone que la llengua és l'ús, no la xapeta.