«You are like a hurricane» canta Neil Young mentres comence este apunt de dilluns en què he de tornar a arreplegar la documentació del cotxe per la itv de Massalfassar, tota retolada en valencià, però on casualment no tenien fulls de declaració responsable ni de modificacions tècniques en valencià. Eixe deu ser l'ideal: un país retolat en una llengua que enyora nostàlgicament tant com s'enyoren els segles d'or, els peixos quadribarrats o la paella de l'àvia.
Ma mare té unes quantes amigues que no saben encara per què el valencià que parlen és tan important i útil com qualsevol altre llengua anglesa o castellana. Una no va permetre que a la filla li se passara pel cap estudiar dret en valencià, perquè per a anar pel món no li serviria per a res. Vaja, la xica s'ha quedat a treballar en la Vall, on el valencià és tan útil o inútil com vullguen els vallers, ni més ni menys que en qualsevol altre racó del món. Per a la mare és inútil, a pesar que no parla altra cosa en tot el dia. Les antiparres ideològiques mos filtren la realitat fins a la caricatura. El dia que vaig llogar la seua filla advocada per a que em fera uns papers (però en valencià, és clar), la caricatura de no sé ben bé què devia ser jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada