Fa no res que han passat les eleccions i el resultat és el que és, per moltes alegries alternatives que hi pugam posar: nova majoria absoluta del Partit Popular. A pesar de tot, sabem que ha canviat l'ecosistema parlamentari i crec que també el sociològic. Tanmateix, eixe canvi encara no ha afectat les estructures polítiques i partidàries que arrosseguem des de la instauració de la democràcia i que s'han convertit en una part essencial dels entrebancs amb què topen les millores d'aprofundiment democràtic.
Per exemple, no hauria de ser possible ja que els polítics —els legisladors— es permeteren fer lleis inútils des del punt de vista que les legitima —posem que la seguretat viària— però que s'observa que són l'excusa per a fixar taxes sense cap justificació. És el cas de la revisió de la itv que he hagut de passar, en la qual, al cap de tretze anys, he hagut d'anul·lar l'espill retrovisor dret i validar el tercer llum de fre que vaig instal·lar només comprar el cotxe. Taxa de vint i tants euros (o alternativa més cara de reposar un espill que em solen furtar i pagar la taxa igualment). I tot això ho ha decretat enguany el ministeri. És a dir, en lloc de vigilar per la seguretat viària es dedica a regular de manera econòmicament coercitiva una qüestió que no havia segut cap inconvenient fins ara.
Una altra qüestió que tampoc no està gens regulada, ara que es parla tant de la productivitat, de la seguretat i de la flexibilitat laborals, és l'avaluació de la funció política pública, el resultat de la gestió, més enllà de les preferències ideològiques. És a dir, la gestió que és una ruïna econòmica o un fracàs en la matèria en qüestió, hauria de ser fiscalitzada per la població afectada, hi hauria d'haver controls de qualitat que tingueren conseqüències polítiques. Els ciutadans elegixen els diputats, però resulta que ni el president de la Generalitat, ni els consellers, ni els directors generals, són elegits per la societat: ara mateix són instruments de l'acció partidària i no representants dels ciutadans ni gestors públics professionals.
Per concretar un poc més, no hauria de ser possible que un conseller, com el d'educació valencià, Font de Mora Turón (i un govern com el de Francisco Camps Ortiz), que mos ha dut al fracàs escolar, a la desocupació sense formació, a la desinversió pública educativa, a la incapacitació i el desús lingüístics en valencià (i en altres llengües; veg. El País, 04.06.2011), puga continuar gestionant eixa matèria contra els interessos dels afectats i, evidentment, de la societat en general, que patix totes eixe mancances mentres està obligada a gaudir del deute per càpita que fa que la Generalitat no pague els seus deutes mentres desvia els diners cap a la fórmula 1, els artificis comptables i arquitectònics de Santiago Calatrava i cacsa i els despropòsits constructius i pressupostaris en què s'han convertit els centres públics a través de ciegsa... És una llista encara més llarga de suspensos en gestió que els ciutadans hauríem de poder valorar detalladament.
¿Però com participa el ciutadà que s'atrevix i s'agarra la faena de fer-ho en totes eixes qüestions? No pot, no li ho permeten. Ni participació política, ni participació en la gestió, ni participació en la valoració de la gestió, ni en cap dels aspectes del funcionament de la gestió dels serveis públics. Només hi ha —i no sempre— el full reclamacions o la queixa al síndic de greuges, que encara no sabem per a què aprofiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada