Un trastet comprat en Alemanya

Ha arribat el trastet que hem comprat en Alemanya —a través d'Amazon en Internet— i ja podem vore la tv3 en el televisor aprofitant l'eixida vga del miniordinador Asus Eeepc 1000H.

La nitidesa és acceptable, i l'alegria per poder burlar la censura troglodita dels dirigents del pp valencià, immensa. Exagerada fins i tot, si tenim en compte el grau d'indignació que mos continua provocant que uns dirigents polítics —valencians i espanyols populars i socialistes, en general— puguen participar en eixa infàmia i creure's adalils de no sé quines democràcies i justícies infinites.

Precisament estic picant les últimes comissions parlamentàries de la legislatura i m'ha tocat Cortes Llopis (pp) repassant-los la lliçó de la democràcia a l'oposició. «No tenen vergonya ni la coneixen» és el pensament que m'ha passat pel cap. Clar que eixe deu ser un ingredient ben prescindible en el sistema de partits actual per a arribar a representar res dins d'eixe sistema, tot i que representen ben poca cosa en el que correspon a l'activitat representativa que es suposa que tenen encomanada per les lleis amb què mos regim.

S'acaba la legislatura i l'obra magna d'esta presidència «miraculosa» de les Corts seran unes quantes condemnes més en el tribunal constitucional espanyol que mos arribaran amb retard, massa retard, una administració parlamentària mig destarotada i convertida en unes taifes sense regne, per dir-ho d'alguna manera, i una despesa monumental de més de deu milions d'euros en un edifici que no augura res de bo quant a l'horitzó d'este país, si mos hem de guiar pel que fa el seu parlament.

I com a anècdota terminal i lamentable, la reforma del fiasco de l'estatut d'autonomia que haurem de votar vés a saber quan i vés a saber per què. La «clòtxina gegant» de Calatrava denunciada per Oltra Jarque és, no cal dir-ho, el reflex del país.