Un company de llista constata que els catalanoparlants que viuen fora dels territoris on es parla català solen usar menys termes castellans dels que acostumem a incorporar per ací. En canvi, acostumen a deixar-se «contaminar» per les llengües d'eixos llocs. Una simple constatació de la promiscuïtat humana, sens dubte, tot i que l'ús del verb «contaminar» convida a pensar que ho ha volgut exposar com un problema o com un fet negatiu, com si fóra roín que les persones (les cultures, les llengües) es barrejaren entre elles.
Pensar que això és un mal deu ser una conseqüència de la confusió entre lingüística i política que tant patim quant tractem estes qüestions entre tècnics lingüístics. De fet, tal com exposàvem fa uns dies, és habitual llegir articles i comentaris que sembla que parlen de lingüística (de llengua, de llenguatge, etc.), almenys inicialment o superficialment, però que en realitat el que fan és més aviat expressar posicions polítiques, estètiques o religioses.
Bé, supose que arribarà el dia que insistirem prou en tot açò, o que algú li pegarà per llegir-se els articles i llibres de Moreno Cabrera (i altres), que ajuden a la formació de l'esperit nacional, però d'una altra manera: «Uno de los postulados básicos de este libro [La dignidad e igualdad de las lenguas] es que todas las lenguas del mundo pertenecen a la misma especie de sistema comunicativo y que ello no impide diferencias muy notables entre los diversos individuos, las lenguas, que pertenecen a esa especie.»
Parlar allà i haver-me de defensar aquí té un puntet d'indefensió que no sé si entendràs del tot. I tu què sabràs que vull dir quan dic "contaminació" en el context en què parle. Crec que d'ara endavant parlaré de contagi.
ResponEliminaAra no tinc cap diccionari de sociolingüística a mà, però diria que amb el terme contagi estem en el mateix punt negatiu, esta vegada transitant el camp de les malalties.
ResponEliminaPer al que vols dir, Joan-Carles, supose que hi ha les opcions de manelleu i préstec, i segurament unes quantes més que no tenen aquelles connotacions ideològiques.
Pel que fa a la possible indefensió que assenyales, sé a què et referixes, però no veig en quin punt t'has de defendre de res del que he dit. No he fet cap atac personal, sinó una de les reflexions crítiques que faig en la llista i que sovintege més encara ací, totes generalment originades en el desig d'aclarir concepcions i formes d'expressió molt estesos i recurrents que jo considere contraproduents i, al capdavall, erronis.
En tot cas, este bloc està ben obert (i atent) als teus comentaris —no defensius, que espere que no caldrà mai que els hages de fer—, sinó expressius i expositius. I sé que no te'ls agrairé mai prou.