Els gitanos romanesos (no ho sé, podrien ser hongareos o vés a saber d'on) parlen amb la seua tonadeta i un to gruixut i greu en la sala d'espera. Fa prou que esperen i estan impacients, «nosotros, tres horas»... Criden a la consulta una xica que pels cognoms deu ser de la contornada: «Selena...». I els gitanos comenten repetidament alguna cosa on apareix el nom, Selena per ací, Selena per allà. Res, prou més tard encara la veu de la megafonia crida Lucrècia, per fi els ha tocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada