Diria que estic un poc de sort, i potser m'hi induïx la decisió d'escoltar les obres completes d'Antònia Font, especialment Batiscafo Katiuskas. Això em servix per engolir-me les intervencions de Serra Cervera, de Ballester Costa —no me s'ha aparegut esta setmana encara— i malgrat el Ferraro Sebastiá.
No seran molts els qui sabran de qui parle, perquè els diputats valencians que tenim, són el resultat del que denunciava Ignacio Sotelo ahir en el diari El País (23.03.2011): «El fet és que els partits polítics sorgixen des de la cúspide, amb un dèficit democràtic que molts vam creure que seria conjuntural —havia de garantir la governabilitat, mentre la societat s'anara adaptant a la convivència democràtica— però que ha acabat per ser el factor principal de corrupció en la vida política espanyola dels últims 30 anys.»
Realment, si els polítics valencians que tenim en la dispendiosa cambra parlamentària s'hagueren de guanyar el lloc convencent els ciutadans amb propostes polítiques raonades, raonables i explicables, en comunicació amb els seus votants, amb transparència pel que fa a la seua gestió, no seria gens casual que la majoria dels polítics que tenim puŀlulant per ací no serien els mateixos. I crec que fins i tot ells n'estarien més satisfets i orgullosos.
Però el sistema continua sent el que és, i això no tan sols és el que es destiŀla des de la política ciutadana despré de les eleccions, sinó també conforma els hàbits i les formes de reflexió que qualsevol sobretaula familiar fa esclatar. I com que tenim ja una edat, ho mirem i ho deixem córrer. Ja n'hem tingut prou transcrivint-ho. Tal com diu Oltra Jarque:
Jo li votaré a favor la proposta de resolució, ¿val? Però, a més, diuen: «Manifestar su rechazo a cualquier acción por parte del gobierno de la nación tenga por finalidad el cierre de la línea ferroviaria.» Molt bé, i si demà duen ací una proposició no de llei en què mostren el rebuig «a que el gobierno de la "nasión" dictamine que la Tierra es plana», doncs, jo també li la votaré a favor, perquè la Terra és redona, ¿m’entén? ¿Però això té algun trellat, senyor Giner?, ¿això té alguna utilitat?, ¿això forma part ni tan sols de les funcions d’estes Corts? Doncs, jo crec que no, jo crec que en absolut.
I moltes altres coses que no tenen gens de trellat, però això és el que n'hi ha, i uns quants països del món voldrien este malestar polític. Aixina que no està mal adobar-ho amb música i esperar que les pròximes votacions ventilen un poc l'hemicicle. Les enquestes no donen moltes esperances, però la incertesa en este cas és un petit descans.
Estic un poc de sort, doncs, senc que s'acomiada Ferraro Sebastiá, que no tornarà (tampoc Cortes Llopis, el seu alegré companyó) la temporada que ve, i fantasiege amb què se n'hauria fet de la Cecilia que cantava Me quedaré soltera i Blowin' in the wind en la televisió en blanc i negre d'aquells anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada