A pesar que estic en desacord amb la forma de l'article d'Eugeni Reig «Dignitat», estic ben d'acord amb la seua intenció, que és la de reivindicar els drets lingüístics i l'ús lliure i no censurat del valencià en tots els àmbits de la nostra vida.
És una llàstima, però, que l'article confonga i barrege l'ús de la llengua i dels drets lingüístics, primer, amb un fet tan greu i incomparable en este cas com els crims contra la humanitat del nazisme. En segon lloc, que es confonguen els desús i la coerció lingüístiques amb factors de bellesa o qualitatius, que són ben opinables i no es poden defendre ni concretar més que en la discussió i el debat i no necessàriament en un cànon estètic.
M'ha sorprés molt agradablement que Eugeni Reig haja sabut concretar que la política actual de la Generalitat valenciana consistix en «són atacs contra els valencians, contra tots els valencians —independentment de la llengua que parlem habitualment—, contra la nostra llibertat, contra els nostres drets». Tanmateix, a continuació torna a caure en la mateixa confusió, en detectar «enemics de la nostra llengua i de la nostra cultura» on només hi ha interessos partidistes i de poder econòmic i polític, fins a desembocar en la hipèrbola gratuïta de l'«holocaust lingüístic i cultural».
Tenint en compte el tractament retòric que solem sentir de totes estes qüestions a govern i oposició per ací, la nostra «personalitat pròpia dins de l'espècie humana», la dels valencians, deuen ser això, l'exageració, la hipèrbole i l'absència de mesura i control en l'expressió. Si no ho és, deu ser una passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada