Quan algú es deixa la porta de casa oberta, pot ser que el previnguen: «A vore si t'entren»; i la resposta que era recurrent en aquells temps és: «Sí, i em deixen farina i he de pastar»... Això és un poc el que tenim entre els dits, la pasta, que no mos l'acabem de traure.
Continue lluitant contra l'evidència que una dièresi per ací o un accent obert o tancat per allà han de resoldre les mancances pel que fa als drets lingüístics que arrosseguen les administracions públiques. Sembla que és una evidència que servix per a reconéixer els enemics de l'ús de la llengua, no tant els diputats socialistes o populars espanyols, els dirigents polítics valencians i alguns jutges seguidor dels principis fonamentals d'un moviment més o menys suat, sinó més aviat podrem detectar filòlegs més o menys eficients, gramàtics més o menys rigorosos i tècnics lingüístics en general més o menys atents a les pureses de la raça..., vull dir, de l'idioma.
Sóc un poc tòfol, segurament, però la lluna de dissabte passat segur que és un senyal també que açò ha de millorar.
Possiblement la llengua és un assumpte massa important per a deixar-lo en mans de mestres, lingüistes o filòlegs i si s'ha deixat és perquè no se li dóna la importància que cal, no creus?
ResponEliminaDiria que els que creuen això són molts mestres, lingüistes i filòlegs. N'estan tan convençuts, que esperen que l'«efecte papallona» esdevinga l'«efecte guionet».
ResponEliminaLa llengua —les llengües— té molta importància social, concretament en el vessant del dret, de la disponibilitat, de l'ús real. La resta és decoració o literatura. I eixe deixament que assenyales permet que alguns fem gratacels de guix ortogràfic.
T'has fet un autoretrat molt encertat. Espere que l'aspecte rialler tinga relació amb la docència als adults. Això sí que té mèrit.