Sense nugasses

L'arquitecte patrioterament espanyol però fiscalment suís, Santiago Calatrava, cobra milions d'euros per no fer res més que maquetes lluïdores amb finalitats electorals per a Francisco Camps Ortiz, el president de la Generalitat valenciana del pp. Dia bé Moisés Naím en el diari El País d'ahir que les principals fortunes de la llista Forbes no provenen de l'enriquiment aconseguit en lliure competència en el mercat, sinó que és el resultat del clientelisme polític, de l'associació amb els ressorts del poder polític.

És a dir, el frau de sempre: la incoherència entre les proclames i propostes polítiques i les actuacions reals. Així tenim que els comptes de la Generalitat valenciana són el paradigma del sistema que consistix a retre comptes amagant les dades reals, una cosa com el que va esclatar en Grècia, però havent perdut fins i tot el vernís melancòlic d'antiguitat clàssica memorable que tenien els heŀlens.

I poc de marge queda per a comprovar per on esclata el desficaci de gastar un milió d'euros en un concert de l'mtv fa uns dies en el marc de les obres de l'arquitecte àulic Calatrava, que si tan rendible era, qualsevol empresa haguera estat encantada d'organització i beneficiar-se'n, però que sabem que només era rendible per als organitzadors i paràsits adherits si consistia a gastar els diners públics, que no tenim per a sanitat o educació però sí per a embutjacar-los en este paradís fiscal per a rics i vividors de l'erari.

No és tan estrany que quan no fa tres mesos que s'han aprovat els fantàstics pressupostos de la Generalitat per a enguany, ja els hagen modificat per a canviar els diners de lloc. Fa no res Blasco Castany presumia que el País Valencià era la comunitat que més invertia en projectes solidaris i de cooperació i ara, segons comenta el diari, sabem que, sí, això ho dien els pressupostos, però que el que amaga és que al final de la correguda, només es materialitza realment el 40 %, si arriba, del que va prometre. Les fotos que es fa, però, supose que les paga.

La diputada Segarra Sales parlava d'evitar les «nugasses» ('impediments')... Sí, hauríem de poder desfer-les alguna dia. Encara que fóra a pas de caragol.