No m'havia enterat, però hui m'han arribat alguns comentaris i la notícia d'Ignasi Muñoz en L'Informatiu sobre l'acte del pp valencià de fa una setmana:
Juan José Rubert inicià el torn d'intervencions amb contingut, tot i que el més destacable va resultar l'aclariment que el color del PP «és el blau». Sorprenentment a l'oposició, tradicionalment identificada amb el roig, l'alcalde de Vila-real li va endossar el color «gris lleig i passat». Cromatismes a banda, es va agrair el seu ús d'un valencià «comme il faut» trufat d'expressions populars i d'altres més acadèmiques com «atur» i «fer malbé», de clares reminiscències septentrionals i potencialment urticàries per als més castissos.
Torrent va agafar el relleu amb la intervenció de María José Català, qui per tres vegades va demanar perdó de bestreta per si durant la seua intervenció se li escapava alguna frase en la llengua dels seus avantpassats. »En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m'aviseu i passaré ràpidament al castellà. Però, no me n'adone, de debò». En deu segons la torrentina deixà Juan José Rubert com a un maleducat i produí material suficient per a una tesi doctoral sobre autoodi, complex d'inferioritat i pobletanisme del segle XXI. Podem confirmar però, que en cap moment es va disculpar pel seu cognom i també desmentir que s'activaren les alertes a la Clínica Sigmund Freud de Viena.
És clar, si és una llengua que mereix l'adjectivació que vam repassar en l'apunt d'ahir («degenerada, mestissa, bastarda, empobrida, debilitada, depauperada, sense personalitat i, per tant, inútil i prescindible»), és natural que una alcaldessa conscient del seu deure cívic demane disculpes pels possibles efectes de les seues paraules sobre l'audiència. I el cas és que Joaquón Ferrandis dóna en el diari El País una versió amb un poc més de no sabria dir què:
Després de la intervenció de la candidata d'Elx, Mercedes Alonso —que va anar l'única que només va parlar d'ella mateixa—, l'alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, va començar en valencià i es va arrugar al primer «¡que parle en castellà!». Ací va acabar el discurs que embastava sobre derrocar murs i altres coses relacionades amb escoltar a la gent. L'alcaldessa de Torrent, María José Catalá, va rematar la faena al demanar disculpes per si en algun moment es despistava i es passava a la seua llengua materna, el valencià. Paraules que només va usar al final del seu discurs per a fer-li uns jocs florals al president de la Generalitat, propis d'una exaltació fallera.
El «¡que parle en castellà!» supose que el van dir en castellà, però com que en esta terra en vories de més grosses encara, no ho puc confirmar. En tot cas, tal com sol dir Ferran Suay, si li hagueren demanat que es llevara els pantalons, també ho haguera fet, segurament. Res de nou per eixos caus, doncs. Ah, i pel que fa a altres discriminacions, hui que ja no és el dia de la dona, podem confirmar que el dia d'ahir va passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada