Després de la tempesta i la ressaca, a poc a poc arriba la calma a la llista. Amb tot, hi ha qui continua disposat a escridassar els companys collistaires. Vullc dir, a escriure amb majúscules, que és la convenció que hi ha en els missatges d'Internet per a indicar que algú crida.
Bé, em sembla és algú ferit en la seua militància incondicional, i entenc la seua estima dolguda, la seua ràbia. Això deu ser una fase més d'un procés d'assimilació del respecte envers els altres, fins i tot encara que no mos caiguen bé i encara que no els conegam i, pitjor encara, encara que segurament exposen més raons i no sé si més raó que u mateix. Això fa ràbia sovint. La idea és, però, no ofucar-se i aprendre a assimilar les raons, principalment les que mos puguen aportar un bri més de raó, de coneiximent o d'orientació.
Una companya del Campello em fa vibrar la conjugació vallera: «...que ella ho senca». La llengua que també s'orienta de moltes maneres i en molts sentits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada