Xuflant

Sí, això d'ahir havia de ser una nova queixa al síndic de greuges, però me se tirava el temps damunt i vaig haver d'improvisar en primer lloc l'apunt en què comentaria la queixa. Hui tampoc he tingut temps d'enviar la queixa, perquè estic atrafegat entre unes coses i altres, que si xuflant ('unflant, insuflant') que diu en l'hemicicle el diputat Asencio Adsuar, quan de sobte s'ha posat a parlar en valencià per a fer demagògia amb Catalunya, que si remirant consideracions finalistes sobre l'ús del signe diacrític de la dièresi en l'ortografia catalana, una constant en els marejos que tenim la gent a voltes desvagada, a voltes desorientada.

En resum, que hui no tinc res per a tirar-me al pap, si deixe per a un altre dia una pinzellada d'ucraïnés o uns cartellets vallers sobre la prohibició d'estacionar o sobre una oferta de làpides. Demà, després del futbet, segurament podré donar compte d'alguna heroïcitat inesperada. De moment, en l'Spotify, després de revisar tota la discografia d'Allen Toussaint, una recomanació del Babelia, a partir del tema realment fantàstics Bright Mississippi (un fragment del segon 29 al 56 del vídeo de Youtube) enllace amb Tim Lapthorn, que no està gens malament, i després amb Wynton Marsalis, que no descrobrirem ara.