Continuant amb les coses que em descobrix l'Spotify, observe que el tema de Count Basie Segue in C només l'han gravat ell i Duke Ellington. No sé a què deu ser degut, però és una llàstima que un dels meus temes de capçalera no forme part del repertori de més músics.
Quant a les coses que es remouen més en este bloc, la imatge de l'apunt correspont als brins de normalitat que podem trobar, per exemple, en la Vall, amb una ajuntament de Partit Popular, que estic segur que fa barrabassades en molts altres àmbits —com ara els aparells d'aire condicionat que té en la teulada la casa de la vila, on no hi ha cap placa solar, i això que allà en cau una bona—, però en açò, segurament hi ha molt de mèrit del tècnic lingüístic municipal, que ha pogut aprofitar el que era la inèrcia habitual del poble quan jo era menut.
Hi podem observar, doncs, l'ús del valencià en el tràmit més comú. I no cal fer massa cas de l'estil administratiu, que no sabrem mai com haguera segut en una Valldigna independent, per posar un àmbit de país possible on tal dia com hui, però en 1490, va aparéixer la primera edició del Tirant lo Blanch a ca l'Spindeler [veg. l'article de Joan Pujol i Ros: pdf].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada