El protocol dels feits

Hui és divendres, aixina que no cal esperar cap meravella, que les neurones no donen per a més esta setmana —ironia permesa.

Després d'una bizantinada interminable sobre les normes ortogràfiques de Fabra —que m'he compromés a formalitzar tan prompte com puga i si en sóc capaç— i de la meravella del protocol que encetava les expedicions espacials del valencià, gesta que tindrà els seus llibres dels feits, demà mos ocuparem el dia en la primera jornada a Sueca de la Taula de Filologia Valenciana, un moble que vorem si és taula o tauló.

I per a rematar la setmana —a banda del futbet d'ací a poc—, els diputats Pañella Alcàcer i Asencio Adsuar discutint sobre el fet que els butlletins oficials de les províncies discriminen el valencià. En realitat, és cert no tant perquè ho facen els mateixos butlletins —que ho fan—, sinó perquè també ho fan les administracions que hi publiquen. En tot cas, Pañella Alcàcer ha brandat una queixa ciutadana al síndic de greuges —estranyament, no era meua— i Asencio Adsuar ha brandat la Llei 4/1983 i l'estatal 5/2002 i la resolució del síndic.

Estaria bé que els tècnics lingüístics tingueren en compte també estes coses (reunió 19/VII de la comissió de cultura de les Corts, 10.11.2009), perquè a vore si es pensen que firmen protocols amb la caputxeta i resulta que en realitat és algun caçador (lingüístic) mostatxut.

I deixe per a més avant una consideració sentimental sobre esta setmana: moltes voltes, expressar-se és moure el conflicte en lloc de promoure la comunicació. Cosa de caràcters, supose.