Acabe el matí més marejat que un allioli després de la nova presentació del gestor de transripció Séneca (de l'empresa Spica). Em pensava que seria més curta la cosa, en ser una revisió, però no mos hem alçat des de les onze fins a l'hora de dinar.
El programa encara no transcriu a soles, llàstima. Però almenys apanya un dels inconvenients ètics de les cintes que hi ha damunt de la taula. Ja vorem si algú troba un sistema per a torejar-se'l. L'avantatge i l'inconvenient de tindre la faena taxada.
De vesprada me se'n va el temps en respostes i escrits en llistes diverses. I també alguna altra activitat exploradora.
Finalment, no arribe a temps de celebrar els vint-i-sisé aniversari de la Llei 4/1983, aquella llei del dia del naiximent de Joan Fuster i que diuen que va ser escrita en valencià. Si això és de veres i si no vaig errat, deu ser l'única llei en què la versió valenciana no és una traducció. I hi ha qui pretén donar classes de llenguatge juridicoadministratiu valencià al País Valencià. Bé, com si foren classes de traducció automàtica, vaja.
Per cert, hi ha qui sembla que hui havia de commemorar eixa data amb un nou exemple d'hipocresia o cinisme institucional (encara no ho sé ben bé). Ja vorem si la cosa queda en lamentable, com habitualment, o arriba a més a ser nociva. Si Fuster alçara el cap en diria alguna de grossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada