Diu en el conseller de Sanitat en una comissió de les Corts valencianes:
La resposta social davant aquesta mesura solament puc qualificar-la com positiva, una afirmació que recolze en el fet que no s'haja presentat cap reclamació per part de ningú. Per a nosaltres, i per la seua fiabilitat, és el millor termòmetre amb el qual podem mesurar el nivell de satisfacció general de la ciutadania davant les nostres iniciatives.
A voltes li ho dic a ma mare: en lloc de contar-m'ho a mi, demana el full de reclamacions. O, si vols, fem una queixa al síndic de greuges. Ara, no esperes res —que eixa espera pot ser frustrant—, però almenys tindràs la satisfacció que no puguen dir que ningú no havia dit res, que no hauràs repetit el que diu el poema de Martin Niemöller (que es sol atribuir a Bertolt Brecht).
En eixe sentit, una dotzena de diaris de Catalunya firmaven un editorial conjunt per la dignitat de Catalunya, o una cosa aixina. S'han posat dignes, es veu. Takse em diu que su el Tribunal Constitucional espanyol fa el que hi ha previst, que és fotre's de dos parlaments i un referèndum perquè l'ordre dels factos sí que altera el producte, ¿què faran els molt dignes catalans?, ¿trauran algun exèrcit a passejar? És clar que no, però almenys que conste, que no puguen dir el que diu el conseller de sanitat valencià.
Contra el que podia arribar a sospirar jo fa uns anys, la lluita pels drets, per la democràcia, per la justícia, ni és fàcil ni garantix coloms a l'ajuntament ni la felicitat. Només molletes d'aquell pa sencer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada