Aprofite la mitja pau obrera del dissabte, salvant els ucraïnesos veïns afaenats amb una grua elèctrica i el canyís del barri, per a fer el repàs del Presència d'esta setmana.
M'entere que Linguamón-Casa de les Llengües té les portes obertes hui a Can Ricart, en els nous espais que ha creat l'estudi de Benedetta Tagliabue. Estos catalans conspiradors s'ha avançat a la ciutat de les llengües valenciana que s'ha de fer per algun Castelló més o menys imaginari i del que cobra des de fa uns cinc anys l'antic alcalde de Castelló José Luis Gimeno i altres beneficiaris de l'erari, en perjudici, és clar, dels comptes públics de tots els valencians.
Si algú troba a faltar el menjador en l'escola o un menú adequat, guarderies o diners per a la dependència i la recerca, ja sabem on els poden buscar, més enllà encara de les butjaques dels vestits del president Francisco Camps, que, a més, es veu que estan foradades.
D'altra banda, encara no els ho he dit, em sembla, però no entenc per què només apareixen discrecionalment els noms dels traductors del llibres que anuncien. Per exemple, esta setmana, una al costat de l'altre, no mos diu qui ha traduït Darrere les barricades de John Langdon-Davies, però sí que diu que Jordi Puntí ha traduït El veredicte de llautó de Michael Connelly. Per sort, El blog del senyor boix, bloc del programa L'hora del lector de tv3, ens fa saber que la traducció és de Pau Domènech Cardona. Resulta que això ni tan sols ho indicava l'editorial del llibre (Angle Editorial) en els seus webs. I això ja és mes gros.
Quant a coses que trobe de passada en la revista, un «l'ideologia nacional» mal apostrofat en l'article «Segur que "frombu, frombu, frombu..."» de Joan-Lluís Lluís i, poques planes després, «El que dona també paga», titular que oblida l'atribut accentual diacrític que verbalitza la forma. Sí, una mostra d'algunes inutilitats entretingudes.
Al futbet ahir, no vaig marcar, però vam fer una petita demostració d'ofici guanyant per un a zero i tirant balons a burro-barra cap a l'últim terç de la segona part. Jo estava en la banqueta en eixe moment, ¡és clar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada